Lifestyle — “Vull viure lent… però tinc pressa”

(spoiler: la contradicció que ens uneix a tots)

Jo també vull viure slow. Aixecar-me amb calma, fer ioga, beure te verd en una tassa de ceràmica feta a mà per mi i llegir un llibre abans de mirar el mòbil. Jo també vull mercats locals, consciència plena i respiracions profundes.

Però la realitat és que la nostra vida slow comença amb el despertador posposat tres cops, una dutxa ràpida i esmorzar dempeus mentre intento recordar si he respost aquell correu o només ho he somiat.

Intento anar a una classe de mindfulness però arribo tard, suada, amb el cor a mil i un “estic a punt d'arribar” enviat de camí. Res més espiritual que estar a punt de perdre els nervis perquè no trobes aparcament a la classe de desacceleració vital. I tot això, si és que al final hi vas.

Vivim obsessionats amb la idea de parar, respirar, ser conscients... però ho volem fer ràpid, eficaçment, i amb resultat visible. Com si viure amb calma fos un objectiu més que un estil de vida.

Comprem llibres que no llegim, ens subscrivim newsletters de vida simple que no obrim, i seguim comptes d’Instagram de gent que viu envoltada de natura i silenci... mentre nosaltres contestem whatsapps amb una mà i obrim una altra pestanya amb l’altra.

Petits gests que t’hi apropen:

1. Fes scroll conscient (si pots)

Si ja saps que acabaràs mirant el mòbil… almenys escull tu què veus. No t’hi perdis, navega-hi amb intenció (o intenta-ho).

2. Revisa les teves “checklists” de vida ideal

I pregunta’t: això ho faig perquè em fa bé… o perquè sona bé? Spoiler: si et genera ansietat, no és slow.

3. Aplaudeix els petits gestos “lents”

Anar a peu, cuinar sense pressa, no contestar un missatge immediatament… Són microactes revolucionaris, avui dia.

4. Recorda: no ets un robot

No cal optimitzar cada emoció, cada hàbit, cada tarda lliure. Ets una persona, respira.

A vegades cal parar i pensar què et fa sentir millor, el caos de la ciutat o la calma d’un poble, el soroll mental o el silènci… i després prèn decisions. A vegades un canvi de direcció és la millor opció de la nostra vida. T’acostumes a viure sense estímuls constants. I és estrany, però em calma. Ja no tens FOMO, tens temps. I no hi ha pressa per decidir… potser un dia esculls sincerament i per a tu mateix el que millor et fa sentir.

Canviar de ritme no és rendir-se. És entendre que la vida no és una cursa.